SlideShare a Scribd company logo
1 of 2
Jérôme ROGER
C/ Blas Fernandez de Lirola 38, àt 3, 08902 L’Hospitalet
Tel: 680135173 / email : romegro@hotmail.com


                                                                L’Hospitalet, el 15 de maig de 2010.


No puc evitar unes reflexions relacionades a Ammfeina com organitzador d’un banc de temps.


Si els objectius i les condicions necessàries semblen reunits per poder posar en marxa una eina
d’intercanvi, falta que l’agrupació dissenyi els seus processos propis en funció de les seves
característiques per a garantir el màxim èxit del projecte. Per tant, ha de donar resposta a diferents
elements que formen el seu què, qui i com.


    1. Què?
Apareix com a evident que Ammfeina i totes les entitats que la formen, reuneixen els valors
necessaris per posar en marxa un banc de temps. La motivació dels iniciadors sembla igual a la de
tots els que inicien un banc de temps. Cal destacar que a més de trencar l’aïllament i buscar la
plusvàlua social, factor de cohesió per a la comunitat, el resultat és que millorarà de manera
indirecta l’atenció que rebran els usuaris de les diferents entitats.
Sembla important definir el més clarament possible el ventall de coneixements i serveis que es
podran intercanviar gràcies al banc de temps d’Ammfeina que, com a banc professional, estarà per
essència més tancat que un banc tradicional.

A l’hora de dissenyar un llistat provisional d’intercanvis possibles s’ha de vetllar per conservar la
possibilitat de valorar continguts que no són valorats pel mercat ordinari de coneixements i de crear
ofertes que no es poden comprar al mercat ordinari ( per a exemple, al mercat ordinari no és pot
comprar una ajuda de 3 hores per a fer una demanda de beca de la Caixa).

Si el tret més característic dels bancs de temps és que justament el temps és la unitat que permet
l’intercanvi, cal definir com es comptabilitzaran aquestes hores. El banc de temps tradicional,
organitzat a nivell d’un barri o d’una ciutat, té com a objectiu trencar un aïllament que és sobretot
social i no geogràfic. Sembla que Ammfeina, al contrari, ha de tenir en compte el fet que els seus
participants s’inscriuen en un territori molt gran, fet que implica un temps de desplaçament. En
efecte, les distàncies entre les entitats varien de menys de 1km i un temps insignificant, a més de
260km que implica un temps de desplaçament de 2 hores i 40 minuts. En general la norma diu que
els desplaçaments són a càrrec de la persona demanant el servei, però podem imaginar que uns
tipus d’intercanvis necessitin el desplaçament de la persona que aporta la prestació.

    2. Qui?
Per tal de crear aquest mercat triangular que permet el banc de temps, sembla imprescindible
definir clarament qui són els participants.

Un Banc de temps professional és molt diferent d’un banc tradicional pel fet que aquí no és tracta
d’individus que decideixen lliurement de l’ús del seu temps per a continuar creant riquesa. El temps
intercanviat en un banc professional s’inscriu en el temps professional que no pertany a l’individu s
sinó a l’entitat per a qui treballa.
Sembla que s’hagi de triar entre dues possibilitats de models que es presenten i que aquesta elecció
serà determinant pel funcionament del banc de temps. La posició que han de prendre els
organitzadors ha de ser motivada pel seu objectiu de fomentar al màxim d’intercanvis i serà
determinant en termes de motivacions.
El primer dóna la propietat del compte a cada de les 21 entitats. Són elles que gestionen l’ús del seu
crèdit i del que estan disposades a oferir. Dóna uns avantatges en termes de gestió del banc per part
dels organitzadors ( 21 interlocutors capacitats per decidir el que ja decideixen, és a dir l’ús del
temps del seus treballadors) .
El segon dóna la propietat del compte a cada un dels treballadors de cada entitat i necessita que
cada entitat els capaciti a participar reservant hores. Sembla que aquesta segona opció presenta
més dificultats per organitzar en el sentit que demana trencar els motlles de l’organització vertical
de les entitats i implica en aquest sentit un grau de compromís més important per part de les
entitats però dóna més autonomia als participants i al final, més possibilitats d’intercanvis.
Tant si es decideix l’una o l’altra opció, semblaria que un banc de temps professional ha de limitar la
seva intervenció a oferir una eina, i donar la màxima responsabilitat als participants sense prohibir-
se d’intervenir com a mediador en cas de conflicte.

El model de l’equip de gestió és una de les coses que sembla important de delimitar en primer lloc
per tal de prendre les decisions i poder dissenyar els processos imprescindibles. Com unes de les
claus d’èxit d’un banc de temps són la implicació, la transparència i la claredat, el model serà, per
força, democràtic. Queda decidir com s’organitza concretament el poder de decisió ( càrrecs,
proposicions de normes, etc.) per tal de potenciar el treball d’una secretaria eficient.
El projecte es pot comparar en molts aspectes als programes d’assistència que presten les entitats
que participen a Ammfeina. L’equip de gestió ha de dissenyar processos amb els indicadors de
qualitat equivalents des de “l’acollida” al “tancament”.

    3. Com?
Avui en dia, i cada dia més, l’informàtica apareix com a imprescindible en la gestió de dades però
també com a facilitador de comunicació.
Un banc de temps que es posa en marxa ha d’aprofitar al màxim les possibilitats que ofereixen les
noves tecnologies en termes de visibilitat i accessibilitat.
S’ha de donar una atenció particular a la definició dels perfils dels participants com un procés clau,
tot decidint el grau de transparència que s’autoritza als participants i definint clarament el “què” es
podrà intercanviar. Així doncs, el rol de la secretaria sembla molt important en aquesta fase perquè
proporciona una eina potent per a dinamitzar els intercanvis.
L’èxit del banc de temps del projecte Sincronia depèn molt del grau de compromís que estan
preparats a fer les entitats de l’agrupació. Des d’aquest punt de vista, el disseny de processos
operatius és tan important com l’esforç pedagògic per explicar i una estratègia de comunicació clara
i transparent.
                                 ------------------------------------------------
Per acabar, cal tenir clar que el model dels bancs tradicionals no és pot plasmar directament en un
banc de temps professional. Per tal de garantir un màxim d’èxit al projecte cal tenir en compte les
característiques pròpies d’Ammfeina i donar forma a les diferents opcions triades. Això significa
dissenyar processos propis en el sentit que són les eines que fan possible l’operativitat del banc.

Jérôme ROGER.

More Related Content

Similar to Què qui com bdt sincronia

Compartim eines-i-processos
Compartim eines-i-processosCompartim eines-i-processos
Compartim eines-i-processos
Alicia Pomares
 
M6. Autoocupació. Crea la teva pròpia empresa
M6. Autoocupació. Crea la teva pròpia empresaM6. Autoocupació. Crea la teva pròpia empresa
M6. Autoocupació. Crea la teva pròpia empresa
tcborges
 
CommunityBusinessSynergies (Català) _ JemVergésPalazón
CommunityBusinessSynergies (Català) _ JemVergésPalazónCommunityBusinessSynergies (Català) _ JemVergésPalazón
CommunityBusinessSynergies (Català) _ JemVergésPalazón
Jem Vergés Palazón
 
Pac1 mena ariño
Pac1 mena ariñoPac1 mena ariño
Pac1 mena ariño
Laietta M
 
Síntesi 22a sessió web 'Community managers a l'Administració. Com han de ser?'
Síntesi 22a sessió web 'Community managers a l'Administració. Com han de ser?'Síntesi 22a sessió web 'Community managers a l'Administració. Com han de ser?'
Síntesi 22a sessió web 'Community managers a l'Administració. Com han de ser?'
gencat .
 

Similar to Què qui com bdt sincronia (20)

Manual pràctic de cooperació entre pimes
Manual pràctic de cooperació entre pimesManual pràctic de cooperació entre pimes
Manual pràctic de cooperació entre pimes
 
Article regio7-20120129-el noumondeltreballi-elsseusreptes
Article regio7-20120129-el noumondeltreballi-elsseusreptesArticle regio7-20120129-el noumondeltreballi-elsseusreptes
Article regio7-20120129-el noumondeltreballi-elsseusreptes
 
Seguiment Pla Actuació Impulsem 2020- 2023
Seguiment Pla Actuació Impulsem 2020- 2023Seguiment Pla Actuació Impulsem 2020- 2023
Seguiment Pla Actuació Impulsem 2020- 2023
 
PANAMA STEEL GROUP
PANAMA STEEL GROUPPANAMA STEEL GROUP
PANAMA STEEL GROUP
 
Ssc programa i professorat
Ssc programa i professoratSsc programa i professorat
Ssc programa i professorat
 
Compartim eines-i-processos
Compartim eines-i-processosCompartim eines-i-processos
Compartim eines-i-processos
 
M6. Autoocupació. Crea la teva pròpia empresa
M6. Autoocupació. Crea la teva pròpia empresaM6. Autoocupació. Crea la teva pròpia empresa
M6. Autoocupació. Crea la teva pròpia empresa
 
Els reptes de l'empresa 2.0 (ViaEmpresa.cat), 24.3.2014
Els reptes de l'empresa 2.0 (ViaEmpresa.cat), 24.3.2014Els reptes de l'empresa 2.0 (ViaEmpresa.cat), 24.3.2014
Els reptes de l'empresa 2.0 (ViaEmpresa.cat), 24.3.2014
 
Banc del temps
Banc del tempsBanc del temps
Banc del temps
 
ETAPES EN EL DESENVOLUPAMENT DE COMUNITATS DE PRÀCTICA
 ETAPES EN EL  DESENVOLUPAMENT   DE  COMUNITATS  DE PRÀCTICA ETAPES EN EL  DESENVOLUPAMENT   DE  COMUNITATS  DE PRÀCTICA
ETAPES EN EL DESENVOLUPAMENT DE COMUNITATS DE PRÀCTICA
 
COM DISSENYAR PROJECTES.docx
COM DISSENYAR PROJECTES.docxCOM DISSENYAR PROJECTES.docx
COM DISSENYAR PROJECTES.docx
 
CommunityBusinessSynergies (Català) _ JemVergésPalazón
CommunityBusinessSynergies (Català) _ JemVergésPalazónCommunityBusinessSynergies (Català) _ JemVergésPalazón
CommunityBusinessSynergies (Català) _ JemVergésPalazón
 
Pac1 mena ariño
Pac1 mena ariñoPac1 mena ariño
Pac1 mena ariño
 
Mps 0. marketing de projectes de serveis
Mps 0. marketing de projectes de serveisMps 0. marketing de projectes de serveis
Mps 0. marketing de projectes de serveis
 
Síntesi 22a sessió web 'Community managers a l'Administració. Com han de ser?'
Síntesi 22a sessió web 'Community managers a l'Administració. Com han de ser?'Síntesi 22a sessió web 'Community managers a l'Administració. Com han de ser?'
Síntesi 22a sessió web 'Community managers a l'Administració. Com han de ser?'
 
Avui parlem amb jesus martinez
Avui parlem amb jesus martinezAvui parlem amb jesus martinez
Avui parlem amb jesus martinez
 
Dinamitzadors continguts
Dinamitzadors contingutsDinamitzadors continguts
Dinamitzadors continguts
 
Filantropia corporativa
Filantropia corporativaFilantropia corporativa
Filantropia corporativa
 
Estudi sobre l'estat de la digitalització al Tercer Sector
Estudi sobre l'estat de la digitalització al Tercer SectorEstudi sobre l'estat de la digitalització al Tercer Sector
Estudi sobre l'estat de la digitalització al Tercer Sector
 
treball col.laboratiu
treball col.laboratiutreball col.laboratiu
treball col.laboratiu
 

More from Inserció laboral de persones amb malaltia mental

More from Inserció laboral de persones amb malaltia mental (20)

-Canimas J: ètica aplicada a l’educació social, material assignatura UOC, Bar...
-Canimas J: ètica aplicada a l’educació social, material assignatura UOC, Bar...-Canimas J: ètica aplicada a l’educació social, material assignatura UOC, Bar...
-Canimas J: ètica aplicada a l’educació social, material assignatura UOC, Bar...
 
Veu3 cat
Veu3 catVeu3 cat
Veu3 cat
 
Insercoop una apuesta_educativa_para_la_insercion_laboral
Insercoop una apuesta_educativa_para_la_insercion_laboralInsercoop una apuesta_educativa_para_la_insercion_laboral
Insercoop una apuesta_educativa_para_la_insercion_laboral
 
Insercoop
InsercoopInsercoop
Insercoop
 
Manual orientación laboral vasc
Manual orientación laboral vascManual orientación laboral vasc
Manual orientación laboral vasc
 
Recerca
RecercaRecerca
Recerca
 
Control
ControlControl
Control
 
Raiz, programa d'inserció laboral sense sostre
Raiz, programa d'inserció laboral sense sostreRaiz, programa d'inserció laboral sense sostre
Raiz, programa d'inserció laboral sense sostre
 
Programa de seguiment entrevistes planificació, processos
Programa de seguiment entrevistes planificació, processosPrograma de seguiment entrevistes planificació, processos
Programa de seguiment entrevistes planificació, processos
 
Col lectius de_dificil_insercio_2010_xavier_orteu
Col lectius de_dificil_insercio_2010_xavier_orteuCol lectius de_dificil_insercio_2010_xavier_orteu
Col lectius de_dificil_insercio_2010_xavier_orteu
 
Ipi 2010
Ipi 2010Ipi 2010
Ipi 2010
 
Manual proyectos sociales
Manual proyectos socialesManual proyectos sociales
Manual proyectos sociales
 
Treball amb suport
Treball amb suportTreball amb suport
Treball amb suport
 
Tema%20 muestra
Tema%20 muestraTema%20 muestra
Tema%20 muestra
 
Proposta de actuación, sin techo, bilbao
Proposta de actuación, sin techo, bilbaoProposta de actuación, sin techo, bilbao
Proposta de actuación, sin techo, bilbao
 
Proposta de actuación, sin techo, bilbao
Proposta de actuación, sin techo, bilbaoProposta de actuación, sin techo, bilbao
Proposta de actuación, sin techo, bilbao
 
Procesos e itinerarios_en_las_personas_sin_hogar2__17343
Procesos e itinerarios_en_las_personas_sin_hogar2__17343Procesos e itinerarios_en_las_personas_sin_hogar2__17343
Procesos e itinerarios_en_las_personas_sin_hogar2__17343
 
Consells de prevenció del risc d'agressió
Consells de prevenció del risc d'agressióConsells de prevenció del risc d'agressió
Consells de prevenció del risc d'agressió
 
Projecte portal per compartir intercanviar i progressar entre tots
Projecte portal per compartir intercanviar i progressar entre totsProjecte portal per compartir intercanviar i progressar entre tots
Projecte portal per compartir intercanviar i progressar entre tots
 
2010 10 integrador social convocatoria-1
2010 10 integrador social convocatoria-12010 10 integrador social convocatoria-1
2010 10 integrador social convocatoria-1
 

Què qui com bdt sincronia

  • 1. Jérôme ROGER C/ Blas Fernandez de Lirola 38, àt 3, 08902 L’Hospitalet Tel: 680135173 / email : romegro@hotmail.com L’Hospitalet, el 15 de maig de 2010. No puc evitar unes reflexions relacionades a Ammfeina com organitzador d’un banc de temps. Si els objectius i les condicions necessàries semblen reunits per poder posar en marxa una eina d’intercanvi, falta que l’agrupació dissenyi els seus processos propis en funció de les seves característiques per a garantir el màxim èxit del projecte. Per tant, ha de donar resposta a diferents elements que formen el seu què, qui i com. 1. Què? Apareix com a evident que Ammfeina i totes les entitats que la formen, reuneixen els valors necessaris per posar en marxa un banc de temps. La motivació dels iniciadors sembla igual a la de tots els que inicien un banc de temps. Cal destacar que a més de trencar l’aïllament i buscar la plusvàlua social, factor de cohesió per a la comunitat, el resultat és que millorarà de manera indirecta l’atenció que rebran els usuaris de les diferents entitats. Sembla important definir el més clarament possible el ventall de coneixements i serveis que es podran intercanviar gràcies al banc de temps d’Ammfeina que, com a banc professional, estarà per essència més tancat que un banc tradicional. A l’hora de dissenyar un llistat provisional d’intercanvis possibles s’ha de vetllar per conservar la possibilitat de valorar continguts que no són valorats pel mercat ordinari de coneixements i de crear ofertes que no es poden comprar al mercat ordinari ( per a exemple, al mercat ordinari no és pot comprar una ajuda de 3 hores per a fer una demanda de beca de la Caixa). Si el tret més característic dels bancs de temps és que justament el temps és la unitat que permet l’intercanvi, cal definir com es comptabilitzaran aquestes hores. El banc de temps tradicional, organitzat a nivell d’un barri o d’una ciutat, té com a objectiu trencar un aïllament que és sobretot social i no geogràfic. Sembla que Ammfeina, al contrari, ha de tenir en compte el fet que els seus participants s’inscriuen en un territori molt gran, fet que implica un temps de desplaçament. En efecte, les distàncies entre les entitats varien de menys de 1km i un temps insignificant, a més de 260km que implica un temps de desplaçament de 2 hores i 40 minuts. En general la norma diu que els desplaçaments són a càrrec de la persona demanant el servei, però podem imaginar que uns tipus d’intercanvis necessitin el desplaçament de la persona que aporta la prestació. 2. Qui? Per tal de crear aquest mercat triangular que permet el banc de temps, sembla imprescindible definir clarament qui són els participants. Un Banc de temps professional és molt diferent d’un banc tradicional pel fet que aquí no és tracta d’individus que decideixen lliurement de l’ús del seu temps per a continuar creant riquesa. El temps
  • 2. intercanviat en un banc professional s’inscriu en el temps professional que no pertany a l’individu s sinó a l’entitat per a qui treballa. Sembla que s’hagi de triar entre dues possibilitats de models que es presenten i que aquesta elecció serà determinant pel funcionament del banc de temps. La posició que han de prendre els organitzadors ha de ser motivada pel seu objectiu de fomentar al màxim d’intercanvis i serà determinant en termes de motivacions. El primer dóna la propietat del compte a cada de les 21 entitats. Són elles que gestionen l’ús del seu crèdit i del que estan disposades a oferir. Dóna uns avantatges en termes de gestió del banc per part dels organitzadors ( 21 interlocutors capacitats per decidir el que ja decideixen, és a dir l’ús del temps del seus treballadors) . El segon dóna la propietat del compte a cada un dels treballadors de cada entitat i necessita que cada entitat els capaciti a participar reservant hores. Sembla que aquesta segona opció presenta més dificultats per organitzar en el sentit que demana trencar els motlles de l’organització vertical de les entitats i implica en aquest sentit un grau de compromís més important per part de les entitats però dóna més autonomia als participants i al final, més possibilitats d’intercanvis. Tant si es decideix l’una o l’altra opció, semblaria que un banc de temps professional ha de limitar la seva intervenció a oferir una eina, i donar la màxima responsabilitat als participants sense prohibir- se d’intervenir com a mediador en cas de conflicte. El model de l’equip de gestió és una de les coses que sembla important de delimitar en primer lloc per tal de prendre les decisions i poder dissenyar els processos imprescindibles. Com unes de les claus d’èxit d’un banc de temps són la implicació, la transparència i la claredat, el model serà, per força, democràtic. Queda decidir com s’organitza concretament el poder de decisió ( càrrecs, proposicions de normes, etc.) per tal de potenciar el treball d’una secretaria eficient. El projecte es pot comparar en molts aspectes als programes d’assistència que presten les entitats que participen a Ammfeina. L’equip de gestió ha de dissenyar processos amb els indicadors de qualitat equivalents des de “l’acollida” al “tancament”. 3. Com? Avui en dia, i cada dia més, l’informàtica apareix com a imprescindible en la gestió de dades però també com a facilitador de comunicació. Un banc de temps que es posa en marxa ha d’aprofitar al màxim les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies en termes de visibilitat i accessibilitat. S’ha de donar una atenció particular a la definició dels perfils dels participants com un procés clau, tot decidint el grau de transparència que s’autoritza als participants i definint clarament el “què” es podrà intercanviar. Així doncs, el rol de la secretaria sembla molt important en aquesta fase perquè proporciona una eina potent per a dinamitzar els intercanvis. L’èxit del banc de temps del projecte Sincronia depèn molt del grau de compromís que estan preparats a fer les entitats de l’agrupació. Des d’aquest punt de vista, el disseny de processos operatius és tan important com l’esforç pedagògic per explicar i una estratègia de comunicació clara i transparent. ------------------------------------------------ Per acabar, cal tenir clar que el model dels bancs tradicionals no és pot plasmar directament en un banc de temps professional. Per tal de garantir un màxim d’èxit al projecte cal tenir en compte les característiques pròpies d’Ammfeina i donar forma a les diferents opcions triades. Això significa dissenyar processos propis en el sentit que són les eines que fan possible l’operativitat del banc. Jérôme ROGER.